ROMONTSCH Sprache umschalten DEUTSCH
Tgei encuris Vus?

Purtret

Situaziun


La stad alpestra ella Arena Alva
La destinaziun Flem Laax Falera schai sin ina terrassa sulegliva sur la Ruinaulta sin rodund 1100 meters sur mar. Da Cuera, la capitala grischuna, contonschan ins Flem Laax Falera en bien 15 minutas. La regiun ei in punct da partenza ideal per excursiuns culturalas en l’entira Surselva.
tiel plan dil vitg

Natira


Ruinaulta Rheinschlucht
Buca per nuot ei Laax ina dallas pli enconuschentas e pli popularas destinaziuns da vacanzas dalla Svizra; la regiun – che schai el territori dalla famusa bova dil crap da Flem – porscha attracziuns naturalas remarcablas. La cuntrada alpina cun Las Dunschalas (Tschingelhörner) fa dapi igl onn 2008 part dil patrimoni mundial dall’UNESCO. La Ruinaulta – era enconuschenta sco «Grand Canyon dallas Alps» – ei in’ulteriur punct culminont. Ed ils lags envidan da senudar.

Infrastructura


Lag Grond
Flem Laax Falera dispona d’ina gronda infrastructura moderna. Dapli che 30 hotels han quitau pil beinstar dils hosps. Hotels da seminari e congress disponan da localitads cun tecnica da communicaziun moderna. Ultra da quei exista in center da sport (Prau La Selva) ed in center da cultura (la fermata) ella regiun.

Turissem

La regiun da Flem Laax Falera ei ina dallas pli modernas destinaziuns da vacanzas. Il svilup turistic ha entschiet 1874 cun la fundaziun dalla «Kur- und Seebadeanstalt» al Lag La Cauma. La historia da success dil turissem d’unviern entscheiva suenter la secunda uiara mundiala. Oz ei Laax ina dallas pli grondas regiuns da sport d’unviern ellas Alps.

Economia ed agricultura

La pli gronda interpresa ella regiun ei l’«Arena Alva SA», in’interpresa turistica ch’occupescha duront la stagiun d’unviern varga 1000 persunas.
Sper il turissem dat ei en nossa regiun cunzun menaschis pigns e mesauns. Aschia ein surtut la branscha da construcziun cun tut ses mistergners specialisai, sco era la branscha da survetsch (bancas, segiranzas) regen presentadas fetg ferm. Numerus pendularis che habiteschan a Laax lavuran a Glion – il center economic dalla Surselva – ni era a Cuera.

1961 veva Laax aunc da quei da 20 menaschis purils. La fin da 2015 dat ei a Laax aunc 6 menaschis purils e 16 persunas ch’indicheschan l’agricultura sco lur lavur principala. La vischnaunca posseda vastas alps (Nagiens, Plaun, Uaul, Curtgani) e pastiras.

Cultura, sport e temps liber


Crap Sogn Gion
Purtadras principalas dalla cultura ein las uniuns dil vitg. Cant, sports d’unviern, ballapei, e tir ein las activitads principalas che vegnan tgiradas cun grond engaschi. Gronda peisa vegn era dau alla tgira dils usits. Aschia embellescha l’Uniun da giuventetgna las fiastas ecclesiasticas (Sontgilcrest e perdanonza) culla parada. L’entschatta december viseta Sontga Clau las casadas e da Buania fan ils treis sogns retgs il tur tras il vitg. Occurrenzas cun tradiziun ein era la fiera dil vitg il fenadur e la fiasta digl 1. d’uost cun in grond fiug artificial che carmala adina bia pievel dalunsch e damaneivel. Dapi 1980 datti a Laax in museum local e dapi 1997 ina biblioteca.

Per ils amaturs dil sport ein las pusseivladads quasi nunlimitadas: Gl’unviern spetgan 235 km pistas preparadas. 28 funicularas, runals e sutgeras procuran per il transport el territori da skis tochen sil glatscher dil Vorab sin pli che 3000 meters sur mar. La stad san ins guder la cuntrada unica denter la Ruinaulta, ils lags ed il glatscher dil Vorab. Varga 250 km sendas da viandar e 330 km rutas da velo spetgan sin ils activs denter Vus.

Infrastructura: Halla da gimnastica, plazza multifuncziunala, bogn cuvretg, sauna e stanza da fitness a Grava; lag per far bogn «Lag Grond»; plazza da ballapei «Lag sec»; stan da tir «Giratsch»; plazza da glatsch «Lag Grond».

Scolaziun e formaziun

La scoletta sesanfla el center dil vitg sper il Center Communal. A «Grava» posseda Laax dapi 1980 in center da scola (scola primara, secundara e reala). Gimnasis datti a Cuera e Mustér, scolas professiunalas a Glion e Cuera.